Sóc mecànica!

No és la primera vegada que sento a parlar de la realitat augmentada i és un tema que trobo realment interessant. Per aquest motiu, no m’agradaria només parlar d’aquesta com a tal, sinó d’alguna aplicació que se li podria donar. Apartant-me una mica del món publicitari i de les múltiples opcions que ens dóna a nivell de màrqueting, voldria mostrar-vos un exemple (que no és la primera vegada que utilitzo, però que m’agrada força) que crec que il•lustra molt bé una altra aplicació de la realitat augmentada.

És l’exemple d’una demostració d’un noi normal, de professió no mecànic, que arregla un cotxe BMW com un vertader expert gràcies a les instruccions que rep a través d’una espècie “d’ulleres fantàstiques” que li mostren i li indiquen tot el que ha d’anar fent, però no com un vídeo a seguir, sinó sobre la mateixa realitat que està vivint en aquell moment real. Per tant, es tracta, també, del món real de forma augmentat: de la realitat augmentada. Perquè ho pugueu veure, us adjunto el link fent click aquí amb el vídeo de Youtube corresponent.

D’altra banda, i per acabar, se m’ha passat comentar-ho en el blog del “42”, però crec que en alguna carrera de la UPF estaven treballant amb aquest tipus de tecnologies. No sé ben bé si és realitat augmentada o no, però crec que eren dispositius que funcionaven de forma similar als mapes aquells en 3D que se’t despleguen al mòbil i et van orientant per la ciutat. És a dir, en l’exemple de la UPF es tractava de col•locar el telèfon mòbil (amb un dispositiu prèviament activat) sobre uns xips repartits per la Universitat i llavors, instantàniament, a la pantalla del mòbil apareixia certa informació del lloc on volien anar, què hi trobarien, etc. Tot i que, possiblement, aquest exemple tingui més relació amb els casos dels QR-Codes o Codis Bidi penjats al moodle!