"Ostres nena, que wpa, no?"... "És que està d'examens i no té temps!"

La veritat, és que des que existeix Facebook, el que coneixem com el típic “comentari de fotos” és un clàssic que no falta pràcticament a diari en les meves connexions a la xarxa i relacions amb els amics.

Crec, sincerament, que no només pengem les fotos com a simples records (igual que fem o fèiem els àlbums de fotos abans), sinó que pugem les fotografies a la xarxa perquè les vegi com més gent millor, perquè tothom sàpiga el què hem fet, lo bé que ens ho fem passat i perquè, sobretot, ens facin comentaris respecte a aquestes.

Quan un amic ens comenta “Ostres, nena! Que wpa, no?” o bé “Vaya festa que us vau muntar!” automàticament requereix la nostra resposta i d’aquí la corresponent resposta de qui t’ha fet el comentari o d’una tercera persona afegida a la conversa. Per tant, el que vull dir amb això, és que s’originen unes converses entre els amics increïblement llargues, arrel del comentari d’una simple fotografia... inclús, m’atreviria a dir que a partir del 3r. comentari la conversa ja no té res a veure amb la fotografia ("nena, dígali al teu germà que em truki ke fa molt que no sé res d'ell.." "Si, clar! és que ara està d'examens i no té temps...")!

Com seria aquesta conversa analògicament parlant? Doncs quedaria un dissabte a la tarda només amb les meves amistats més properes (no amb els 3 milions de relacions que pugui tenir) per ensenyar-los-hi les fotos, en cas que m’ho demanessin o bé que jo tingués un interès especial en que les veiessin. Mentre miréssim les fotografies només parlaríem d’aquestes i del context concret en el qual les vam tirar. No crec que arrel de veure aquest àlbum sortís una altra conversa molt disparatada ni menys amb altres persones no presents que també hi participessin!

En aquest cas si que crec que el mitjà és el missatge! Sinó fixeu-vos en com arribaria a canviar el missatge ni no el poguéssim comunicar a través de les xarxes socials...!

Com sempre, arribo a la conclusió que les xarxes socials uneixen moltíssim les relacions entre les persones, les fan més fluides, dinàmiques i fan que siguin un “non-stop” en el contacte/comunicació!