La web 2.0 (també a wikipèdia) no existiria si no existís la necessitat social de comunicació entre les persones. Però com tots sabem, comunicar no tant sols és escoltar i “tragar” informació, sinó que també és explicar i convertir-se en l’emissor d’informació. Les noves tecnologies han permès que pugui “existir” un espai en el qual els usuaris puguin compartir aquesta informació sense límits d’espai, distancia o temps… és a dir, anar més enllà de comunicar per parlar d’interactuar. Es tracta d’una altra forma de fer.
A continuació us mostro un exemple que permetrà que pugueu entendre millor de què es tracta, pels que encara no ho acabeu de veure clar. FORVO és un espai web que pretén ser el major diccionari internacional que contingui totes les paraules del món amb tots els idiomes i pronunciades per natius. Com ho faran? Una única persona es dedicarà a saber totes les paraules del món i trucarà a un natiu de cada país perquè la parli? Crec que no i també crec que la resposta ja la heu deduït. L’intercanvi de continguts a través de la web 2.0 en serà (i de fet n’està sent) la clau.
Amb tot això vull explicar que la base de la comunicació actual està passant en que no hi hagi un sol punt d’emissió d’informació, sinó que cada cop s’escolti més les necessitats del receptor perquè sigui aquest mateix qui faciliti la informació que pugui ser d’interès per a tots. Per exemple, a mi, com a consumidora de marques d’esport... què em pot resultar més atractiu: anar a buscar 50.000 samarretes fins que trobi la que m’agrada o bé dir a la meva marca què vull que em faci?
En resum, crec que aquest canvi de rols entre emissor/receptor d’informació, és a dir, la interactivitat que es produeix entre ells, està fent un grat favor a la persuasió, sobretot en el cas de la publicitat... ja no em venen tantes motos com abans, sinó la moto que vull!
Hola Clàudia,
ResponderEliminarem sembla molt interessant el que dius. En efecte, a Internet tots podem participar amb els nostres coneixements a enfortir el coneixement global. Has posat uns molt bons exemples d'això.
Tot i així voldria plantejar que aquesta realitat tan clarament positiva per enriquidora i democràtica pot tenir tanmateix un revers negatiu si no es gestiona correctament.
Per què? Doncs penso en dues raons.
1) Pot haver-hi el perill que la facilitat amb que qualsevol pot participar en donar coneixement (cas del wikipèdia o del FORVO) pugui abaixar el nivell del que es publica a la xarxa donat que qui hi publica no té per què ser expert en el que diu (molts articles de wikipèdia són clarament precaris).
2) La segona consequència no desitjada és que aquesta revolució de la forma en que es comparteix i estableix el coneixement acabi danyant als investigadors, els científics, els experts, es a dir que es pot perdre la jerarquia en el coneixement, això pot ser bó però també terriblement injust empobridor.
Víctor Francisco
blog: http://victorfb.wordpress.com/
Si, completament d'acord... sobretot amb el primer punt que m'has comentat. Tot i que nosé si aquest tipus d'informació o qualsevol informació publicada per qui sigui, abans de ser publicada i vista per a tothom, passa algun tipus de filtre... possiblement si, no?
ResponderEliminar