Quan era l'època de l'home de cromanyó

En aquell temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil anys,
un home es va cobrir de glòria,
fill de dos orangutans.
Dret amb les potes del darrera
i amb calçotets de pell de visó,
va començar la seva carrera
el famós home de cromanyó.

(LA TRINCA: cançó popular catalana)

Si el senyor Marshall McLuhan visqués el dia d’avui... ai senyor! Ell que parlava de l’extensió de l’home com allò creat pel propi home per tal d’ajudar-lo a satisfer les seves necessitats; doncs ell, avui mateix veuria que tot el món en sí és com una extensió. En el fons es pot entendre que tot allò que creem ens ajuda i ens fa la vida més fàcil, però jo em demano fins a quin punt, si tot això desaparegués en aquest mateix instant, les persones podríem saber viure sense aquestes extensions.

Que a l’home li fa falta anar més ràpid? Doncs crea l’extensió de les seves cames: el cotxe. Que l’home necessita recordar els números de telèfon i els aniversaris dels amics? Doncs crea l’extensió de la seva memòria: el telèfon mòbil o l’agenda electrònica.

La majoria d’aquestes extensions formen part de les noves tecnologies (cada tecnologia que neix té la capacitat d'ampliar -extendre- un organisme de les persones); tecnologies que, fins fa 15 0 20 anys, no eren més que potencials utopies. Ho sabíem fer tot sense la meitat dels aparells més moderns que tenim avui dia. Potser tot això és com aquell anunci que diu que no sabes lo que te pierdes hasta que lo pruebas. O fins i tot millor, aquell altre que diu que no podrás comer sólo una, fent-nos veure que tenir prop la tecnologia ens crea adicció.

Sabríem viure sense aquestes extensions? Sabríem tornar enrere, quan era l’època de l’home de cromanyó?