Fa alguns dies, en un dinar familiar d'aquells que t'aixeques a les 7h de la tarda, estavem amb la televisió com a so ambiental, però de cop i volta tots la vam escoltar. La notícia era la següent: la publicació d'unes fotografies que mostraven uns sms dels mòbils del conseller Joan Saura i el president parlamentari del PPC, Daniel Sirera, comentant (amb paraules no molt correctes, per així dir-ho), que la reunió parlamentària a la qual estaven o el partit polític que militaven no passava, com si diguessim, pel seu millor moment (ampliació de la notícia a: més informació i més informació 2). Realment, això és un pretext per dir-vos fins a quin punt és lícit o no que la tecnologia s'introdueixi en la nostra vida privada. Podem les persones controlar la tecnologia per decidir què enviem, comuniquem o mostrem de nosaltres? O arribarà un punt en que la tecnologia serà "intel·ligent" i ens dominarà a nosaltres? Retornant al preàmbul del post: fa 20 anys, o potser menys, no crec que cap parlamentari enviés missatges privats, servint-se de la tecnologia, a ningú. A no ser que ho fes com encara ho fem alguns dels alumnes (inclosa jo): tros de paper, llàpis i mil doblegadetes del full perquè arribi al seu destinatari sense que ningú sàpiga que hi posa.
Crec que aquest cas concret pot (de fet ja ho ha fet) crear cert debat entre la població, ja que a ningú no interessa que cap polític digui a la seva dona que fa recollirà ell la nena a l'escola, però es podria debatre que un polític digui que la reunió parlamentària és un tostón. En aquest últim cas... "xaval! si t'aborreixes deixa el teu lloc buit al parlament i una persona menys a pagar entre tots..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario